Normativa sobre animals domèstics per a administradors de finques Part 2
19013
post-template-default,single,single-post,postid-19013,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-10.1.1,wpb-js-composer js-comp-ver-5.0.1,vc_responsive
 

Normativa sobre animals domèstics per a administradors de finques Part 2

Normativa sobre animals domèstics per a administradors de finques Part 2

Les disputes entre veïns per qüestions relatives a les mascotes a les comunitats de propietaris són un tema bastant comú que reclamen en moltes ocasions, la mediació dels administradors de finques. Quina normativa sobre animals domèstics regeix al respecte?

És una qüestió que és de tots sabuda però no sempre posada en pràctica: el respecte és fonamental per aconseguir una convivència cordial i sense problemes entre veïns en qualsevol comunitat de propietaris que es preï. I una de les principals obligacions dels propietaris amb mascotes és que aquestes causin la mínima molèstia als altres veïns amb els quals es conviu a l’escala.
Però clar. No totes les persones posen en pràctica aquest respecte i tampoc tots els veïns tenen el mateix grau de tolerància. Els sorolls i la higiene són els temes més convulsos que predominen en aquest tipus de polèmiques. Per exemple, ¿com s’ha d’actuar en una comunitat de propietaris si veiem que un veí té por al nostre gos? La solució és cedir el pas a aquesta persona i apartar el can del veí perquè pugui circular sense sobresalts.
Animals domèstics i Llei de Propietat Horitzontal
Són els administradors de finques, mediadors que han de posar cartes en l’assumpte a l’hora de solucionar disputes entre veïns que, tot i haver parlat en algun moment no arriben a posar-se d’acord. Per això l’administrador els ha de facilitar una còpia de la Llei 49/1969, sobre propietat horitzontal que tracta aquest assumpte. Els veïns poden tenir animals domèstics és clar però sempre respectant els altres veïns.
Això sí, hi ha comunitats de propietaris i l’administrador de finques ho ha de saber que recullen la prohibició de la presència d’animals de companyia a la finca. Això sí, sempre van a primar els drets individuals de l’amo de l’animal, de manera que aquesta norma es pot impugnar. A més s’ha de conèixer també altres normes i és que hi ha ajuntaments locals que poden limitar fins i tot el nombre d’animals que es poden tenir a casa.
Sabies que si en un habitatge hi ha quatre o més gossos, se sol exigir la declaració de nucli zoològic? Una normativa que ha de conèixer-se i que té com a objectiu que es garanteixin les correctes condicions higienicosanitàries del lloc on viuen aquests animals. Però això sí, sempre seran els veïns i sota la seva responsabilitat els que han de tractar de ser educats i procurar la màxima higiene de les zones comunes si tenen animals.
Entre alguns consells que l’administrador de finques pot fer arribar a les parts implicades en un conflicte amb mascotes a comunitats de propietaris: en cas de mudar-se de casa, és convenient llegir amb antelació els estatuts de la comunitat de veïns; evitar, en la mesura del possible, les molèsties derivades de la tinença del gos, com lladrucs excessius o la presència del gos en zones prohibides per a ells.
Els drets individuals s’anteposen a la normativa recollida en els estatuts d’una comunitat de veïns; Educar el gos perquè sigui respectuós amb la resta de persones i animals de la comunitat de propietaris. I utilitzar la corretja quan correspongui més de recollir els excrements per evitar molèsties a terceres persones.